16 de gener de 2013 RECORDS DEL GRUP JOAN BRUGUERA. DR.JOSEP
CORNELLÀ i CANALS
Dins
els actes del centenari del Grup Escolar Joan Bruguera he trobat a faltar una referència
a una època dura, en una Girona grisa i trista, en que el Grup va saber treure
el millor partit a la seva funció docent. Potser no sigui políticament correcte
parlar d’aquells de penúria i penellons. Però cal fer memòria d’un esforç que,
sense oblidar un context difícil, va apostar decididament pel que avui en diuen
excel·lència acadèmica.
Em
refereixo als anys en que al Grup es van impartir els estudis de Batxillerat
elemental. Sóc conscient de que el pas dels anys magnifica els bons records.
Però des d’una certa perspectiva de vida, no puc deixar d’agrair la feliç
circumstància d’haver-ne estat alumne. No era un batxillerat dissenyat per gent
benestant de la ciutat; el pluralisme socioeconòmic era total i absolut a la
nostra classe.
El
curs de preparació per la prova d’ingrés era responsabilitat exclusiva del
director, el Sr. Miquel Vidal. Se’ns exigia un dictat amb un màxim de tres
faltes i una divisió per tres xifres. Teníem entre 9 i 10 anys quan passàvem
aquella prova. I, del meu record, ningú va suspendre. El Sr. Vidal era un
docent de vocació. Obsessiu i rígid ens preparava per una vida que no tindria
contemplacions amb nosaltres. Un bon i exigent aprenentatge
Els
quatre anys de batxillerat elemental estaven encarregats a tres mestres.
Cadascun era responsable d’un curs, i entre tots ens feien el quart. Els
exàmens es feien a l’Institut del carrer de la Força. Uns exàmens per nosaltres
i un test de competència per els mestres. Que en puc dir? El Sr. Moisés Tibau
era l’expert en “socials”. La docència activa i participativa es materialitzava
en l’àlbum de geografia que fèiem entre tots els de primer curs. I un
d’història a quart. Explicava ortografia i sintaxi de manera que quedaven clares
i fixades a la ment. El Sr. Miquel Sels era un mestre calorós i vehement,
apassionat. Hi posava l’ànima. Ens feia classe de llatí. D’ell vaig aprendre la
constància en la recerca... “quan trobes el verb i el subjecte, la frase en
llatí es va fent transparent”. I finalment el Sr. Joan Pi, l’expert en
“ciències”: matemàtiques, física i química. A part d’una brillant docència, fou
el mestre que més em va ajudar a conèixer-me a mi mateix. Un coneixement que és
la base de tots els altres. En finalitzar quart, la revàlida donava constància
de la solidesa dels nostres coneixements.
Algú
pot dir que també fèiem “Formación del Espíritu Nacional” i cantàvem el “Cara
al sol”. Però és el que tocava... Avui, amb aquest article, voldria fer un acte
de justícia, agraïment i reconeixement cap als qui feren possible aquesta
experiència innovadora, docència de qualitat,
DIARI
DE GIRONA, 16 de maig de 2013.
Revista TOT Girona. www.totgirona.net
Gener de 2012. Entrevista a Jordi Campeny (Director) realitzada per Mònica Labian
http://www.totgirona.net/revistes/TOTGI_01012012/index.html
(pàgines 79 a 81)
Diari de Girona. Dominical.
09/10/2011. Entrevista a Gloria Villa Martín (exprofessora i Cap d'estudis).
Podeu trobar l'entrevista sencera a l'enllaç
El Punt Avui. Punt de vista.
04/10/2011. Joan Pi i Ventós (exprofessor)
Uns mestres del Grupo
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/459867-uns-mestres-del-grupo.html
Diari de Girona.
11/09/2011. Enric Mirambell i Belloc.
El Centenari del Col·legi Bruguera
"Atès el prestigi que adquirí el centre docent, en algun moment els aspirants a matricular-s'hi eren molts més dels que admetia la seva capacitat"
Aquest
setembre s'escau el primer centenari de la inauguració de l'edifici escolar
situat a la Gran Via
de Jaume I, el col·legi que porta el nom de Joan Bruguera i que antigament era
conegut com "El Grupu". Aquest apel·latiu tenia el seu origen en què
aquell centre docent va ser el primer grup escolar graduat de caràcter públic
de la ciutat, i més encara el primer d'Espanya. Fins aquell moment les escoles
públiques del nostre país eren unitàries. Concretament a Girona funcionaven set
escoles unitàries masculines, cadascuna d'elles dirigida per un sol mestre, que
en algun cas disposava d'un ajudant, que no era pas inusual que el pagués de la
seva, no pas massa brillant, butxaca. Aquelles mini-escoles estaven pèssimament
instal·lades en edificis de lloguer o de propietat municipal, que no reunien
les més mínimes condicions per acollir la mainada. Sense pati, amb poca llum,
pobres serveis higiènics. Però en canvi el migrat magisteri gironí era d'un
nivell professional elevadíssim. Bona formació científica. Brillants dots pedagògics,
una vocació a tota prova i una dedicació molt per sobre d'aquella a què estaven
obligats. En cada escola unitària hi assistien nois de totes les edats i el
mestre se les veia de tots colors per organitzar l'atenció a cada nivell
educatiu. En plantejar-se la construcció d'un nou edifici escolar, s'aprofità
l'avinentesa per reunir les set escoles unitàries en una agrupació graduada. I
d'aquí nasqué el nom de "El Grupu", amb què la gent de Girona
distingia el nou centre escolar. La iniciativa de graduar l'organització de
l'escola partí dels mateixos mestres. La idea de l'Administració Pública en
construir el nou edifici era situar-hi les set escoles unitàries i que
continuessin funcionant així; però el professorat aprofità l'oportunitat per
plantejar l'organització graduada. No cada mestre una escola, sinó cada mestre
un grau.
Des de la segona meitat del segle dinou existien a la ciutat tres escoles confessionals femenines i dues de masculines. I en els primers anys del segle XX se n'instal·laren una altra de masculina i una de femenina. I encara en la primera dècada del segle XX funcionà un petit col·legi regentat per monges expulsades de França. De manera que l'ensenyament privat estava molt millor atès que el públic, tant per la seva oferta, com per les condicions dels edificis escolars. L'any 1908 s'inaugurava el primer edifici construït, per iniciativa particular, per escola pública de nenes. El Col·legi de D. Carme, origen de l'actual Eiximenis. I aquell mateix any es posava la primera pedra d'aquell que tres anys més tard seria el Grup Escolar de nois, avui Col·legi Joan Bruguera. A la nostra ciutat es donà un cas insòlit. L'ensenyament femení estigué dotat de centres i d'edificis abans que el masculí. Així, quan s'obrí el primer col·legi de germans maristes, l'any 1886, ja existien el del Cor de Maria des del 1853 i el de les Escolàpies des del 1856. I quan s'inaugurà el Bruguera, ja feia tres anys que s'havia inaugurat l'Eiximenis. Als anys 1908 i 1909 es commemorava el primer centenari dels setges de la ciutat quan la Guerra del Francès. Aprofitant aquesta ocasió es recordà al Govern el deute que tenia amb Girona, la ciutat que s'havia sacrificat fins a l'extrem en aquell dramàtic episodi històric. La petició de l'Ajuntament fou atesa i s'aconseguí la cessió d'un solar en l'espai que havia ocupat el baluard de Santa Creu, i una subvenció dels dos terços del valor de la construcció de l'edifici escolar. El cost total de la construcció sobrepassava lleugerament les 166.000 pessetes; ara diríem mil euros. Però en aquell temps el valor d'una pesseta era molt considerable. Coses que ara es paguen a un euro aleshores valien deu cèntims; però no cèntims d'euro sinó de pesseta.
En ocasió de la col·locació de la primera pedra i de la inauguració d'aquell edifici, Girona reaccionà amb gran entusiasme. Potser és la participació ciutadana més rellevant en una efemèride de caràcter docent. No crec que en cap més ocasió s'hagi donat un entusiasme com aquell en la celebració d'inaugurar un nou edifici escolar de la ciutat. El dia de la col·locació de la primera pedra, el 4 de novembre de 1908, va ser el més rellevant de les Fires d'aquell any. Per assistir a l'acte es va formar una comitiva que va sortir de la Casa de la Ciutat i es va dirigir al solar que havia quedat lliure amb la desaparició del baluard de Santa Creu. Obria la marxa un piquet de Cavalleria, seguia una secció dels bombers, que portaven la bandera de la ciutat, a continuació anaven els col·legis de La Salle, Maristes, Hospici. Les set escoles públiques unitàries. A continuació anava tot l'element oficial, docent, administratiu i militar. Presidien les autoritats. Tancava la comitiva una companyia d'infanteria amb bandera i música. Al pas de la comitiva tota la ciutat sortia al carrer, i a la futura Gran Via, un carrer en incipient formació, s'hi concentrà una gran gentada. Les obres de construcció seguiren el ritme normal, sota la direcció de l'arquitecte Martí Sureda, autor del projecte arquitectònic, i s'acabaren, sense dilacions, en el termini previst. El dia primer de setembre del 1911 es va beneir el nou edifici i seguidament els mestres ocuparen les respectives classes, mentre els alumnes ja s'hi anaven concentrant per iniciar el curs escolar. Però el dia 17 d'aquell mateix mes es va celebrar la inauguració oficial, amb un acte solemne, però ja de caràcter estrictament acadèmic, presidit per l'alcalde, la Junta Municipal Escolar i l'Inspector de Primer Ensenyament, que era un per a tota la província.
Girona ja disposava d'un sumptuós edifici destinat a escola. Això és molt important; però encara ho és més el treball docent que ja des del primer moment s'hi realitzà i que ha perdurat durant un segle. A l'equip de mestres que formaven el claustre del centre, sota la direcció de l'eminent pedagog Josep Dalmau Carles, s'hi afegiren uns professors d'ensenyaments complementaris, de llengua francesa, de música, d'exercicis físics, així com quatre mestres auxiliars, tots ells gratificats per l'Ajuntament de la ciutat, que hi aplicà la quantitat anual de 5.000 pessetes. El Director espiritual, un metge i un odontòleg hi col·laboraven gratuïtament. Pel que fa a l'alumnat, no només s'hi integraren els que ja eren alumnes de les antigues set escoles unitàries, sinó que se n'hi afegiren molts més. Atès el prestigi que adquirí el centre docent, en algun moment els aspirants a matricular-s'hi eren molts més dels que admetia la seva capacitat.
En la ja llarga història del centenari col·legi hi han exercit mestres de gran renom i d'acreditada solvència científica i pedagògica. I n'han sortit moltes generacions d'estudiants, que hi adquiriren un ric bagatge per afrontar un brillant futur, com a homes i com a professionals.
Des de la segona meitat del segle dinou existien a la ciutat tres escoles confessionals femenines i dues de masculines. I en els primers anys del segle XX se n'instal·laren una altra de masculina i una de femenina. I encara en la primera dècada del segle XX funcionà un petit col·legi regentat per monges expulsades de França. De manera que l'ensenyament privat estava molt millor atès que el públic, tant per la seva oferta, com per les condicions dels edificis escolars. L'any 1908 s'inaugurava el primer edifici construït, per iniciativa particular, per escola pública de nenes. El Col·legi de D. Carme, origen de l'actual Eiximenis. I aquell mateix any es posava la primera pedra d'aquell que tres anys més tard seria el Grup Escolar de nois, avui Col·legi Joan Bruguera. A la nostra ciutat es donà un cas insòlit. L'ensenyament femení estigué dotat de centres i d'edificis abans que el masculí. Així, quan s'obrí el primer col·legi de germans maristes, l'any 1886, ja existien el del Cor de Maria des del 1853 i el de les Escolàpies des del 1856. I quan s'inaugurà el Bruguera, ja feia tres anys que s'havia inaugurat l'Eiximenis. Als anys 1908 i 1909 es commemorava el primer centenari dels setges de la ciutat quan la Guerra del Francès. Aprofitant aquesta ocasió es recordà al Govern el deute que tenia amb Girona, la ciutat que s'havia sacrificat fins a l'extrem en aquell dramàtic episodi històric. La petició de l'Ajuntament fou atesa i s'aconseguí la cessió d'un solar en l'espai que havia ocupat el baluard de Santa Creu, i una subvenció dels dos terços del valor de la construcció de l'edifici escolar. El cost total de la construcció sobrepassava lleugerament les 166.000 pessetes; ara diríem mil euros. Però en aquell temps el valor d'una pesseta era molt considerable. Coses que ara es paguen a un euro aleshores valien deu cèntims; però no cèntims d'euro sinó de pesseta.
En ocasió de la col·locació de la primera pedra i de la inauguració d'aquell edifici, Girona reaccionà amb gran entusiasme. Potser és la participació ciutadana més rellevant en una efemèride de caràcter docent. No crec que en cap més ocasió s'hagi donat un entusiasme com aquell en la celebració d'inaugurar un nou edifici escolar de la ciutat. El dia de la col·locació de la primera pedra, el 4 de novembre de 1908, va ser el més rellevant de les Fires d'aquell any. Per assistir a l'acte es va formar una comitiva que va sortir de la Casa de la Ciutat i es va dirigir al solar que havia quedat lliure amb la desaparició del baluard de Santa Creu. Obria la marxa un piquet de Cavalleria, seguia una secció dels bombers, que portaven la bandera de la ciutat, a continuació anaven els col·legis de La Salle, Maristes, Hospici. Les set escoles públiques unitàries. A continuació anava tot l'element oficial, docent, administratiu i militar. Presidien les autoritats. Tancava la comitiva una companyia d'infanteria amb bandera i música. Al pas de la comitiva tota la ciutat sortia al carrer, i a la futura Gran Via, un carrer en incipient formació, s'hi concentrà una gran gentada. Les obres de construcció seguiren el ritme normal, sota la direcció de l'arquitecte Martí Sureda, autor del projecte arquitectònic, i s'acabaren, sense dilacions, en el termini previst. El dia primer de setembre del 1911 es va beneir el nou edifici i seguidament els mestres ocuparen les respectives classes, mentre els alumnes ja s'hi anaven concentrant per iniciar el curs escolar. Però el dia 17 d'aquell mateix mes es va celebrar la inauguració oficial, amb un acte solemne, però ja de caràcter estrictament acadèmic, presidit per l'alcalde, la Junta Municipal Escolar i l'Inspector de Primer Ensenyament, que era un per a tota la província.
Girona ja disposava d'un sumptuós edifici destinat a escola. Això és molt important; però encara ho és més el treball docent que ja des del primer moment s'hi realitzà i que ha perdurat durant un segle. A l'equip de mestres que formaven el claustre del centre, sota la direcció de l'eminent pedagog Josep Dalmau Carles, s'hi afegiren uns professors d'ensenyaments complementaris, de llengua francesa, de música, d'exercicis físics, així com quatre mestres auxiliars, tots ells gratificats per l'Ajuntament de la ciutat, que hi aplicà la quantitat anual de 5.000 pessetes. El Director espiritual, un metge i un odontòleg hi col·laboraven gratuïtament. Pel que fa a l'alumnat, no només s'hi integraren els que ja eren alumnes de les antigues set escoles unitàries, sinó que se n'hi afegiren molts més. Atès el prestigi que adquirí el centre docent, en algun moment els aspirants a matricular-s'hi eren molts més dels que admetia la seva capacitat.
En la ja llarga història del centenari col·legi hi han exercit mestres de gran renom i d'acreditada solvència científica i pedagògica. I n'han sortit moltes generacions d'estudiants, que hi adquiriren un ric bagatge per afrontar un brillant futur, com a homes i com a professionals.
15/09/2011. Josep Cornellà Canals (exalumne)
El grup escolar: Cent anys
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/09/15/grup-escolar-cent-anys/515173.html
M'enorgulleix poder afirmar que sóc exalumne del Grup Escolar Joan
Bruguera, que aquesta setmana celebra el centenari de l'inici de les seves
activitats. La perspectiva dels anys em permet donar un valor afegit al que va
suposar aquella escola per als nois gironins. Gosaria afirmar que entre els
alumnes del Bruguera, en aquells anys (1955-1965), van ser molt baixes les
taxes de fracàs escolar. No tinc elements científics per explicar on era el
secret, però puc fer una aproximació a les causes, atenent la metodologia
emprada. L'ordre i la disciplina eren una marca de la casa, i eren l'orgull del
seu director, el Sr. Miquel Vidal. Apreníem des de la repetició dels conceptes,
el que no suposava, en absolut, renunciar al raonament. Però ja que no hi havia
altra manera per aprendre les taules de multiplicar, les cantàvem tot pujant i
baixant aquella sumptuosa escalinata de marbre que unia els dos pisos. I de
semblant manera aprenguérem els rius d'Espanya i les declinacions del llatí. El
meu record agraït cap a l'escola em fa pensar que la majoria de mestres eren
persones amb vocació docent. Apreníem en els graus (no en dèiem cursos)
d'ensenyament general, i cada grau estava al càrrec d'un mestre. Els recordo
amb agraïment: el Sr. Cicres a primer, el Sr. Clara a segon, el Sr. Culubret a
tercer, i el Sr. Herrero a quart. El Sr. Domènech fent substitucions, i el Sr.
Baró ens ensenyava a cantar. No puc oblidar les mestres de pàrvuls: la Srta. Estany, la Srta. Marina i la
meva tia, la Srta. Pilar
Canals. Quan, cap als 9 o 10 anys, el Sr. Vidal considerava que teníem la
maduresa suficient (més que una edat cronològica adequada), ens preparava ell
mateix per a la prova d'ingrés al Batxillerat elemental. Aquell examen
d'ingrés, que es feia a l'institut, no deixava de ser un examen al mateix
sistema docent del Bruguera. Si la memòria no em traeix, només va suspendre un
alumne dels que ens vàrem presentar. I, per a nens de 9-10 anys, l'examen no
era tan senzill: un dictat en el qual estava permès un màxim de tres faltes
d'ortografia i una divisió de tres xifres. Després venia el Batxillerat
elemental. Va ser un agosarat projecte pioner, dut a terme gràcies a la
tenacitat docent i motivadora del Sr. Tibau, el Sr. Sels i el Sr. Pi. El Sr.
Vidal, des d'una discreta i eficaç supervisió, els marcava de prop, per
aconseguir una veritable excel·lència docent.
En aquest aniversari vull agrair al Bruguera, i als qui foren els meus mestres, tot allò que m'han donat en la meva formació humana. L'escola és molt més que unes pedres; són els homes amb vocació docent que la fan possible. I vull felicitar de tot cor el meu col·legi per aquest feliç aniversari. Per molts d'anys!
18/09/2011. Josep
Quintanas Bosch, (exalumne).
El Bruguera, cent anys.
Cent anys del Grupo, del Bruguera. Érem del mateix curs
que en Josep Cornellà: bon nano, aleshores; magnífica persona, ara. Hi va
passar més temps i la recorda -dijous, Diari de Girona- d'un positiu que
enamora. També en tenim bons records. Perquè ens obrí un nou món urbà tan
diferent de l'escola unitària de Canet; pels companys i amics: Cornellà, Josep
Terrades, Josep M. Fina, els Besalú, Agustí, Josep Tarrús, Serra, Prats, Arnau,
etc., per uns mestres excepcionals. Primer, Antoni Domènec, que no aixecà mai
la mà contra ningú i ens animà -el 1957/58- a fer eleccions i entendre què era
la democràcia; després, en Josep Clara, educat, tranquil i amb una immaculada
bata blanca. El 1959/60, el congrés eucarístic. Tres mesos amb el Sr. Culubret,
expert en el tir, amb pèssima punteria, de regle encertant el cap del
treballador i dòcil Besalú i no el destinatari del projectil, i la resta amb el
senyor Cicres preparant l'examen d'ingrés al batxillerat. El Sr. Cicres ho feu
bé: cap falta d'ortografia al dictat; coneixíem els països i rius del món i els
podíem assenyalar al ?se?nyor Sobrequés a l'examen oral; en matemàtiques,
excel·lentÉ Però tenia gran habilitat en fer veure les estrelles prement amb el
seu dit i estirant amunt els cabells tallats a l'u o al dos sobre els
parietals. No oblidem, tampoc, la formació de files al pati abans d'entrar al matí;
la bandera, hissada al matí, baixada a la tarda; la desfilada cap a l'aula, i,
abans, cant de l'himne nacional amb lletra versió popular: "Visca Espanya
penjada d'una canya i si la canya cau, Espanya adéu-siauÉ!".
Una escola en un temps violent, opressor i contradictori, però també ple de vida. I els companys, els mestres i els alumnes, que ens ha enviat el Bruguera cap a l'Institut, formen un record amable i molt profund de la nostra personal història.
Una escola en un temps violent, opressor i contradictori, però també ple de vida. I els companys, els mestres i els alumnes, que ens ha enviat el Bruguera cap a l'Institut, formen un record amable i molt profund de la nostra personal història.
El Punt Avui +
L’escola Bruguera
celebra cent anys
L'escola Bruguera celebra cent anys
Ahir van començar els actes commemoratius amb el desplegament d'una pancarta a la façana
Demà el col·legi farà una jornada de portes obertes amb activitats institucionals i lúdiques
 |
| Els alumnes d'aquest curs ahir davant de la façana, on es va desplegar una pancarta. Foto: JOAN SABATER. |
L'1 de setembre del 1911 es van iniciar les classes en aquest edifici
centenari, que aleshores va ser anomenat Grup Escolar. El “grupo”, tal i
com es coneixia aleshores l'escola Joan Bruguera, es va inaugurar oficialment
el 17 de setembre d'aquell any amb una desena d'aules. Les publicacions de
l'època, com per exemple la revista El Magisterio Gerundense van reflectir la
importància de l'esdeveniment. “Gerona tiene ahora lo que no posee ninguna
otra capital de España, ni la propia del estado: todas las escuelas públicas en
edificios ‹ad hoc›”.
L'edifici de l'escola Bruguera va ser el primer de nova planta que es va
aixecar a la Gran Via.
Es va construir segons un projecte de Martí Sureda sobre els terrenys que
antigament ocupava el baluard de la Santa Creu. Va ser la primera gran instal·lació
construïda a Girona pensant en una concepció moderna de l'ensenyament. L'Estat
va pagar el 60 % de les obres i el nom del metge gironí Joan Bruguera se li va
donar el 14 de setembre del 1934. Fa uns pocs anys, el Bruguera va ser objecte
d'una important obra de reforma i ampliació.
En el programa del centenari, el director del centre, Jordi Campeny,
manifesta: “Cent anys després volem continuar la tasca d'aquells mestres que
van iniciar aquest meravellós projecte, aprenent del passat, per percebre
millor el present i encara millor el futur. Els professionals de l'ensenyament
tenim la gran sort i la gran responsabilitat de compartir amb les famílies
aquest objectiu”.
Actes al llarg del curs
Ahir es va donar el tret de sortida als diferents actes commemoratius del
centenari que s'aniran organitzant al llarg del curs. Es va desplegar una
pancarta a la façana de l'escola amb l'assistència dels alumnes. A la tarda,
l'associació de mares i pares d'alumnes (AMPA) va fer una festa de benvinguda
oberta a totes les famílies del centre. I al vespre, el grup Calaveras, format
per exalumnes del Bruguera, va oferir un concert. Un dels plats forts d'aquesta
commemoració tindrà lloc demà amb tot un seguit d'activitats de caràcter molt
divers: de les 10 a
les 11 del matí es faran unes visites guiades per exalumnes i després es
descobrirà la placa del centenari al vestíbul de l'escola. Seguidament es
presentarà el cartell commemoratiu, que ha estat elaborat per Jordi Serra i es
presentarà la cançó del centenari. D'acord amb els corrents moderns que corren,
en un acte com aquest no hi podia faltar un lipdub del col·legi. A tres quarts
de dotze del migdia, la biblioteca organitzarà una taula rodona per explicar la
història del centre en què participaran com a ponents el cap de l'oposició del
Parlament i exalcalde de Girona, Joaquim Nadal; el cuiner i exalumne del centre
Joan Roca, del Celler de Can Roca, i l'arquitecte Josep Maria Birulés. Durant
tot el matí, a diferents aules de l'escola es podrà veure l'audiovisual Cent
any de fotografies. I s'exposarà l'obra de diversos artistes com Jordi
Serra, Vicenç Huedo, Lluís Bosch Martí, Ignasi Esteve, Josep Maria Corominas o
Joana Burcet, els quals han cedit o creat una obra arran del centenari.
Darrera actualització (
Divendres, 16 de setembre del 2011 02:00 )
Publicat a
- El Punt Avui. Comarques Gironines 16-09-2011 Pàgina 12
18/09/11. Ure
Comas.
La consellera d'Ensenyament
participa en els actes de celebració del centenari de l'escola Bruguera
Rigau agraeix el suport popular a l'escola en català
La consellera d'Ensenyament participa en els actes de celebració del centenari de l'escola Bruguera
 |
Rigau,
Puigdemont i Campeny durant l'acte d'aniversari a l'escola Bruguera. Foto: LLUÍS SERRAT.
|
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va agrair “tot el suport popular”
que ha rebut aquests dies el sistema educatiu i la defensa de la llengua arran
de la sentència del Suprem sobre el català. Rigau, que va participar ahir al
matí en els actes commemoratius del centenari de l'escola Joan Brugera, de
Girona, va insistir que el govern es “planteja guanyar” el recurs presentat al
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però que, en cas que no
sigui així, segons la consellera hi ha “altres instàncies al món de la
justícia” a les quals es podria adreçar. A més, Rigau es va queixar perquè
s'utilitza aquesta polèmica en un “ambient electoral”, “per agradar a la resta
de l'Estat”. Segons Rigau, cal que “a Catalunya les famílies tinguin la
seguretat que el que s'està aplicant es fa d'acord amb la norma”.
Prèviament, la consellera va descobrir, al costat de l'alcalde de Girona,
Carles Puigdemont, la placa del centenari de l'escola Bruguera, “un centre
especial, de molt de prestigi”, segons va dir, i va recordar que el 1986, la
festa de celebració del 75è aniversari de l'escola va ser el seu darrer acte
com a cap dels serveis territorials a Girona. Puigdemont va fer una crida a
establir les bases “del segon centenari”, davant de desenes de pares i mares
d'alumnes, així com d'alumnes i ex-alumnes. D'altra banda, el director del
centre, Jordi Campeny, va destacar la seva importància per a la ciutat i va
recordar que “l'esperit del professorat que va començar” es manté en els
mestres d'avui.
LES FRASES
Els centres educatius són autèntiques factories dels
ciutadans
Carles Puigdemont
ALCALDE DE GIRONA
Cent anys plens de vida, cent anys de vida escolar que no
han estat fàcils
Irene Rigau
CONSELLERA D'ENSENYAMENT
L'objectiu bàsic és enfocat a despertar la curiositat i
l'interès
Jordi Campeny
DIRECTOR DEl BRUGUERA
Un ‘lipdub' reeixit
Entre els actes més aplaudits ahir al matí a l'escola Joan Bruguera hi va
haver la projecció del lipdub protagonitzat per l'alumnat, el
professorat i el personal de l'escola. En una biblioteca plena de gom a gom,
pares i alumnes van seguir amb atenció i van aplaudir la retransmissió
d'aquesta gravació feta arreu de l'edifici per càmeres de TV3. Prèviament, la
coral de pares i mares de l'escola va cantar l'himne del centenari i el pintor
i mestre Jordi Serra va explicar com s'havia inspirat per realitzar el cartell
commemoratiu.
El s actes que van tenir lloc a la biblioteca del centre escolar es van
tancar amb una taula rodona per explicar la seva història, en la qual van
participar l'exalcalde de Girona Joaquim Nadal; el cuiner i exalumne del centre
Joan Roca, del Celler de Can Roca, i l'arquitecte Josep Maria Birulés.
Darrera actualització ( Diumenge,
18 de setembre del 2011 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Comarques Gironines 18-09-2011
Pàgina 7
