Desembre de 2011. Article enviat al diari El Punt Avui. Ramon Bover i Vila. Antic mestre del Bruguera.
Bloc del Dr. Pep Valsalobre. Professor de l'Àrea de Filologia Catalana de la UdG.
Diverses entrades de text.
http://pepvalsalobre.
És obvi que l'escola
d'avui, després d’un centenar d’anys d’existència té un marc limitat dins la
societat. No pot fer-ho tot, no pot transformar la societat, però, tampoc ha
d'anar a contracorrent, ha d'influir a la societat des de la seva posició, com
diu el filòsof i pensador Josep Mª Terricabras. És aquí on rau tota la seva
tasca: l'escola pot i deu contribuir en els valors humans i socials que han de
primar en qualsevol sistema educatiu que s'ordeni. No és suficient l'ordenament
jurídic, cal que el treball educatiu es faci amb il·lusió i amb eficàcia. Si bé
la tasca escolar la formen el conjunt d'elements integrants de l'escola, des
dels mestres-educadors, professors especialitzats, alumnes i familiars,
seguint el pla d'estudis o sistema
educatiu, fins l'edifici escolar. La
realitat escolar d'avui no és com la de fa 25 anys, ni la de 50 o 100 anys. A la societat que hem vist
canviar vertiginosament, han aparegut greus problemes a l'entorn escolar: Es parla de fracàs escolar, de les
dificultats de motivació per als alumnes,
de la difícil harmonia entre els diferents grups d’alumnes, i que cal una nova renovació escolar implantant
les més avançades tecnologies que es posin a l’abast del procés educatiu. Els
polítics de torn només pensen en modificar el sistema educatiu perquè toca. Amb
tot, s'ha passat d'una època d'escola autoritària, essencialista, a una escola
més realista, i d'un model pedagògic memorístic a un ensenyament més actiu i
personalitzat. S’ha passat dels mètodes
de Montesori, als més socials com el de
Decroly, els projectes col·lectius com
els de Freinet i les aplicacions audiovisuals com la radio, el cinema, la televisió, etc.
És evident que l'edifici del col·legi
"Bruguera" d'avui, li convenia una renovació total. Si recordem que
ara fa 100 anys es va posar en funcionament per primera vegada aquesta
"escola", l'anomenat "El Grup Escolar de Girona", no hi havia a les aules més que unes pissarres
de fusta, unes barres de guix i uns quants mapes; de mica en mica va augmentar
el material escolar per ajudar a la formació de l'alumnat, i avui, fan falta
tots els elements digitals, informàtics i totes les tècniques audiovisuals per
arribar a convertir-se en un centre
eficient, competitiu. S'ha tret aquella baluerna encaixada que passava
al damunt de l'estructura inicial de l'edifici.
Ha recuperat la seva fisonomia emblemàtica i l'ampliació s'ha fet amb un
nou estil. Però no ens enganyem, la imatge de moltes escoles d'avui, com diu el
sociòleg Salvador Cardús en l'època de
les pantalles interactives i d’Internet, segueix bastant com abans, veritable
confusió i contradicció d'un món canviant.
Mai s'ha de confondre l'escola en un casal de guarderia, ni en un magatzem, ni en un pàrquing, ni en
un quarter disciplinari, sinó, tot el contrari, en un lloc de convivència, un
espai obert a l’amistat. on s'hi pot experimentar una democràcia ben entesa,
una praxis de civisme. Avui s’ha
d’educar com va dir Raimon Pànikar amb els valors pedagògics basats en la
filosofia i l’ètica d’avui. Es manifesta
que s’està d’acord que els alumnes han d’adquirir habilitats i capacitats. Són
molts els pedagogs, filòsofs i professors que donen la seva importància al domini del llenguatge, dels idiomes, seguit
de les matemàtiques, les ciències socials i les ciències naturals, però és
fonamental el llenguatge i aprendre a pensar. En aquesta educació primària, no
hi pot mancar-hi el sentit humanitari, l’educació cívica i el coneixements de
de la nostra societat. Són els reptes de la nova cultura del segle XXI
L’escola Bruguera d’avui, aquell “Grup Escolar de
Girona”, amb un centenar d’anys a coll, ha de marcar la pauta del que voldrà
ser dintre anys a esdevenir, que es
converteixi en un far o pilot de la societat gironina és necessari. És un repte
pels mestres i educadors. L’escola d’avui ho reclama. Bloc del Dr. Pep Valsalobre. Professor de l'Àrea de Filologia Catalana de la UdG.
Diverses entrades de text.
http://pepvalsalobre.
Setembre de 2011. Sr. Jaume Alsina Aulat, (exprofessor).
"100 anys del Grup Escolar de Girona."
Publicat a la revista de l'associació de Gent Gran
de Girona l'Esplai" el mes de setembre.
La majoria de persones que
avui formen part d’aquest Esplai han estat alumnes d’aquest Grup Escolar i ja
no cal dir els seus fills o néts. Aquest any se celebrarà el centenari de la
seva construcció, començant el proper 17 de setembre amb una taula rodona amb
persones il·lustres de la vida gironina i així es continuaran fent, durant
aquest trimestre, diferents actes als quals hi sou convidats.
A la primera dècada del
segle XX Girona s’aproxima als 17.000 habitants i necessita una escola nova.
Girona té, en aquesta època, més de 20 escoles unitàries (4 públiques i 16
privades).
L’Ajuntament negocia amb el Ministerio de la Guerra la cessió dels
terrenys de la seva propietat, on hi havia la caserna militar de Figuerola.
Aquestes negociacions arribaran a bon terme per construir-hi el primer grup
escolar gironí i espanyol.
El 4 de novembre de 1908 es col·loca la primera
pedra, l’1 de
setembre de 1911 es comencen les classes i el dia 7 del mateix mes
s’inaugura oficialment el Grup Escolar, que fou la primera escola graduada de
l’Estat i es reflexa en el diari “El Autonomista” amb aquestes paraules: “Gerona tiene ahora lo que no posee ninguna
otra capital de España ni la propia del Estado. Si ha de servir de noble
estímulo, digámoslo alto para que se nos oiga: la humilde Gerona, la vieja
Gerona, la tildada de levítica Gerona se levanta muchos codos por encima de
otras ciudades en lo que se refiere a amor a la enseñanza pública, pues en
ninguna otra población importante de España goza de escuela pública de tanto
prestigio como en Gerona y conste también para elogio del pueblo de Gerona, que
manda en su inmensa mayoría sus hijos a las escuelas nacionales”.
Cal remarcar que en aquesta
escola s’hi han format la gran majoria de gironins i que tota la vida ha tingut
un gran prestigi dins el món gironí de l’ensenyament. Els gironins que s’hi han
format ha estat gràcies a les magistrals lliçons dels prestigiosos mestres que
hi han passat: Silvestre Santaló, Antònia Llop, Josep Dalmau Carles, Jaume
Ministral, Miquel Vidal, Sixte Vilà, Josep Bordas, Moisès Tibau, Miquel Sels,
Joan Pi, Josep Mª Ministral, Salvador Dabau, Francesc Dabau, Ramón Bover i tants i tants altres fins arribar als nostres
dies, tots grans professionals per continuar el prestigi que durant un segle ha
tingut el Grup Escolar de Girona, avui amb el nom de “Joan Bruguera”.
No podria acabar
aquest escrit sense manifestar que em sento molt joiós d’haver estat durant 29
anys mestre d’aquest emblemàtic i prestigiós Grup Escolar, tot un símbol de la
ciutat de Girona.
Felicitats
pels 100 anys!!!
18/09/2011. Sr. Lluís
Torner Callicó, (exalumne).
Centenari de la que
fou la meva escola.
Un servidor va ser alumne del vostre col·legi des de l'any
1946 al 1951, que de la mà del Sr. Bordes, vaig incorporar-me a l'Institut
d'Ensenyament Mitjà, del c. de la Força. Ahir vaig venir a veure la meva ex-escola,
que des de la celebració del 75è aniversari no havia tornat a visitar, vaig
trobar-la molt canviada, i sobretot vaig trobar-hi a faltar l'escala de marbre
blanc, que conduia a la sala d'actes i a les classes de dalt. Bé! sigui com
sigui, talment com vaig fer en l'altra ocasió vaig fer un senzill poema de
recordança d'aquells meus anys d'alumne.
Com
podreu veure, malgrat que ja he complert els setanta anys, mantinc viu el
record de l'escola i dels que foren els meus professors, i us desitjo que els
vostres alumnes, al pas del temps, mantinguin, també, ben viu el mateix
sentiment, envers vosaltres.
Moltes felicitats! i que sigui PER MOLTS ANYS!!
Centenari de la que fou la meva
escola
Aquest setembre de l’any dos mil onze,
l’Escola Bruguera, d’aquesta
ciutat,
fa cent anys que va ser inaugurada,
agafant, prompte, gran popularitat.
En principi es deia “Grup Escolar”
- encara, avui, algú l’hi diu “El grup” -
però al cap de poc se’l va batejar,
per Joan Bruguera, nom que avui
du.
Som molts els gironins que hi hem passat,
i que ens en sentim ben
enorgullits;
fins els que tenim una certa
edat,
encara servem un record
agraït.
Venim d’anys molt durs, els de la “Post
Guerra”
les famílies, en gran majoria,
havien de subsistir com podien,
per anar passant el dia a dia.
Però una cosa si funcionava,
pel que feia a l’ensenyament,
gràcies als Mestres que
treballaven,
amb tot l’interès,
vocacionalment.
Em venen els cognoms a la memòria,
d’aquells Mestres que guardo al meu record:
Estany, Batlle, Culubret, Vilar,
Bordes,
Herrero, Monjonell, Vidal i
Baró.
Eren aquells temps que la nostra parla,
el Català, era penalitzat,
tot es feia en Llengua Castellana;
aquell l’empràvem tan sols com
d’amagat.
Per tant no era pas per culpa dels mestres,
era imposició del Govern de
torn,
no hi havia cap alternativa,
marcant, allò, la nostra
generació.
Malgrat tractar-se d’escola pública,
no era diferent de la privada,
la seva qualitat era idèntica,
si més no, pel que fa a
l’ensenyança.
Llavors encara no era tan clara,
la mena de qüestió diferencial,
que hi ha, avui, entre uns i
altres,
vers unes presumptes classes
socials.
Per nosaltres, importava l’ensenyança,
per damunt de qualsevol raonament,
i de l’estada al Joan Bruguera,
els records que guardem són
excel·lents.
Lluís
Torner i Callicó
Girona,
setembre 2011.
En record de l’Escola Bruguera, on vaig
rebre una bona educació a la meva jovenesa, des del 1946, fins al 1951, que em
vaig incorporar a l’Institut d’Ensenyament Mitjà, llavors al carrer de la Força.
18/09/2011. Escrit al
bloc del Sr. Carles Puigdemont, Alcalde
de Girona.
Cent anys de l’escola
Bruguera
Dissabte passat dia 17 de setembre l’escola Joan Bruguera de Girona va celebrar
el seu primer centenari. Vaig tenir l’honor de ser-hi com a alcalde,
acompanyant la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, al costat dels mestres,
familiars, alumnes i exalumnes que s’hi van congregar. Els alumnes han
protagonitzat per a l’ocasió un libdup
extraordinari, que us aconsello que no us perdeu. Les referències al passat
eren inevitables, sobretot perquè en la memòria de molts dels presents encara
persisteix el record de la celebració del 75è aniversari. Però és igualment
inevitable que pensem també en el futur: per això vaig voler remarcar l’aposta
per al futur que van fer els responsables d’impulsar el projecte educatiu i
l’edifici del Bruguera. No va ser una decisió qualsevol. Tenia un profund
sentit d’avantguarda, de canvi, de projecció cap al futur. Es va aprofitar el
centenari dels setges de napoleònics per reclamar a l’Estat un acte de
generositat envers la ciutat, i aquest va cedir els terrenys i la inversió
necessària per tirar endavant el projecte. La crònica de l’època també és digna
de ser llegida. La del Diario de Gerona
trobareu en aquest
enllaç.
[La foto la vaig fer des de l'interior d'una aula de l'escola. Són uns
vitralls excepcionals]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada